Perfecto, eSPaRTaNo:

Gracias por unirte, ya somos uno mas, en la aldea global, donde todos utilizamos mascaras, como en la vida real, pero realmente todos nos conocemos.

Viva la REPUBLICA !!!



Lo del pueblo para el pueblo. Todos somos iguales.

Volia afegir un comentari mes, pero el magnific i llarc comentari de Xim no em deixa, per tant, reprenc aquest per fer la meua aproximació del nom de guerrer que has agafat en aquest cibermón.

Segons la wikipedia, lloc que et recomane que recorregues en les teues primeres batalles a aquesta nova terra electrònica.



I tot el que possa al respecte d'aquest poderos imperi al que pertanys:

* 1 Historia
o 1.1 Orígenes
o 1.2 Guerras médicas
o 1.3 Guerra del Peloponeso
o 1.4 El imperialismo espartano del siglo IV adC
o 1.5 Declive del poder espartano
o 1.6 La dominación romana
* 2 Organización social
o 2.1 Población
o 2.2 Los ciudadanos
o 2.3 Los no ciudadanos: hilotas y periecos
o 2.4 La educación espartana
* 3 Sistema Político
o 3.1 La eunomía
o 3.2 La asamblea
o 3.3 Los reyes
o 3.4 La gerusía
o 3.5 Los éforos
* 4 La religión en Esparta
* 5 Esparta moderna
* 6 Fuentes textuales
* 7 Bibliografía
* 8 Enlaces externos

Honor a aquells que, en la seua vida,
han decidit defensar Termòpiles

Estimat eSPaRTaNo:
M'ha impactat la convicció amb què t'has abocat a iniciar-te en aquest àmbit i, sobretot, la rapidesa amb què has escollit el teu nom.
Un qualificatiu que evoca l'austeritat, la fermesa i la convicció d'aquells antics guerrers exemplars -com el Leònides al qual invocava Kavafis- i que, al meu entendre, s'adequa al teu 'parar' vist des de fora. Però jo sé també que gratant darrere del teu escut de cartó-pedra hi puc trobar la sensibilitat d'un poeta pròxim quan l'escolte parlar i quan el llig.

I segons com, crec que jo també tinc quelcom d'espartà. Ves per on. Això sí, no res a veure amb el gentilici ni amb la sobrietat sinó amb l'espart o amb el cànem de les espardenyes que han caracteritzat la indumentària més autèntica dels llauros del 'teu' i meu estimat poble ;-)


Com et vaig dir fa poc, celebre haver arribat a compartir batalles amb tu. Jo, per la meua banda, restaré esperant els bàrbars tot intentant defensar bonament les Termòpiles i confiant que els déus em siguen propicis i no m'abandonen com a Antoni.

BENVINGUT!

L'altre jo tambe s'apunta a la festa ;-)